Convent de Sant Guillem

Monestir franciscà situat en la part esquerra del riu Ebrón, front la vila de Castielfabib. Alçat a la fi del segle XVI. Es vincula el convent de Sant Guillem amb el personatge de Guillermo de Poitiers (1071 – 1126), duc d'Aquitània, qui faig costat a Alfons I d'Aragó, entre 1120 i 1123, en les seues campanyes militars.

Al principi, va ser ocupat pels carmelites d'Aragó en el segle XVI, perquè el convent més pròxim a la vila, l'ermita de Gràcia, estava ocupada pels agustins. Pocs anys després, va ser ocupat pels Franciscans *Observantes de València, els qui ho van posseir des de 1577 fins a 1835, data en què ho van desallotjar definitivament.

La vila de Castielfabib feia donació a l'orde franciscà, a través del seu pare provincial fra Pedro Manrique, de l'antiga capella de Sant Guillem i de l'horta circumdant perquè erigira la casa en aquell costat del riu Ebrón.

En 1576, es va dur a terme l'erecció de la casa o convent, dissenyat per Tomás Gregori. Estava dotat d'una orientació nord-sud, la qual cosa resulta estrany, perquè amb l'absència d'obstacles de voltant es permetia sense problemes orientar de manera més canònica l'altar major cap a llevant.

Per tant, l'eix principal del temple se situava paral·lel al *Ebrón i a la senda que ho voreja, de manera que els transeünts, en passar per ací, contemplaven la banda oest de l'església. Per la banda aquest i sud del temple es distribuïa el convent, i tot el conjunt es trobava envoltat per horts tancats.

D'aquella església franciscana, alçada sobre el medieval santuari de Sant Guillem, encara poden distingir-se els trams rectangulars del cos, amb les seues capelles laterals que van ser cobertes per voltes bufades paredades i per una capçalera de planta quadrada oberta a la nau per un arc *abocinado.

D'aquesta manera, els franciscans es van instal·lar en el lloc que tenia major càrrega simbòlica, perquè era en aquell costat del riu on, segons la llegenda, Sant Guillem havia viscut com a ermità, havia fet penitència en una cova pròxima, hi havia *construído la capella i, acabats els seus dies, havia sigut, finalment, enterrat en ella.

Des de llavors només queden les ruïnes, molt perdudes, de l'església conventual amb les seues arcades i capelles de la part de l'epístola i evangeli, així com restes de la torre -campanar i part de la frontera, que llueix pòrtic barroc, encara que l'església fóra originàriament gòtica. Així mateix, resten la cisterna, amb el seu brocal i safareig, tot en pedra llaurada, conjunt situat al sud-est del convent, on es trobava la zona d'horts i corrals del monestir.

Hui dia es troba en un estat de ruïna imparable. De tot el complex només és distingible hui la seua capella, els murs de la qual i pocs elements arquitectònics donen idea de l'esplendor franciscana. Un altre element ben conservat és el brocal de pou que es troba en la rodalia, envoltat de l'horta del cenobi.

Davant aquesta situació s'ha posat en marxa una iniciativa que busca implicar a tot aquell que vulga, a través de l'apadrinament dels elements constructius del monestir. Amb l'objectiu de frenar la deterioració de l'edifici i fomentar el valor del mateix i el seu entorn.